Geospizinae | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Thraupidae |
Subfamília | Geospizinae |
Nomenclatura | |
Epònim | Charles Darwin |
Gèneres | |
Els pinsans de Darwin (o pinsans de les Galápagos) són un conjunt de 13 o 14 espècies de pinsans,[1][2][3] de diferents gèneres, descrites per primera vegada per Charles Darwin durant el seu viatge a bord del Beagle. 13 espècies són de les illes Galápagos i una de l'illa del Coco (Costa Rica) i totes elles pertanyen a la família molt més extensa dels emberízids (Emberizidae).[4]
Sovint es creu que les diferències entre aquests pinsans tingueren un paper determinant en la formulació de la teoria de l'evolució per selecció natural; nogensmenys, els escrits de Darwin indiquen que no fou realment així. Darwin no creia que fossin espècies amb una relació propera entre elles i, de fet, pensà que moltes d'elles no eren ni tan sols pinsans. El terme «pinsà de Darwin» aparegué per primera vegada el 1936 i després es popularitzà ràpidament amb els treballs de David Lack, qui els estudià per primera vegada en detall. Posteriorment, durant la dècada de 1970, Peter Grant i Rosemary Grant realitzaren estudis exhaustius i detallats, seguint milers d'individus durant diverses generacions i mostrant com les diferents espècies de pinsans havien anat canviant en resposta als canvis ambientals.[5]